Il Concurs de Castells di Tarragona è una delle competizioni più emblematiche e spettacolari del patrimonio culturale catalano. Si svolge ogni due anni presso la Tarraco Arena Plaça, un’arena circolare che accoglie i migliori gruppi di castellers provenienti dalla Catalogna e, occasionalmente, da altre regioni.
In questa competizione, le diverse collas castelleres (squadre di castellers) si sfidano per costruire e completare torri umane sempre più alte, complesse e stabili. La creazione di queste strutture richiede forza, equilibrio, coraggio e un profondo lavoro di squadra, elementi che riflettono l’anima della cultura popolare catalana.
Quest’anno la manifestazione si è svolta il 6 e 7 ottobre, e io ho avuto l’inaspettata fortuna di assistere a questo spettacolo straordinario. Grazie alla Colla Jove de Barcelona, ho avuto l’opportunità di vivere il Concurs da protagonista, assaporando da vicino le emozioni, i momenti di tensione e gli sguardi di chi, in quell’arena, si dedicava con passione affinché la propria squadra raggiungesse il risultato sperato.
Gli spalti erano gremiti di persone pronte a incitare i castellers. Nonostante la competizione tra le squadre e le naturali rivalità, ciò che emergeva con forza era il senso di comunità e il rispetto reciproco.
Descrivere ciò che accade nella Plaça non è semplice. Si percepisce il silenzio reverenziale quando il castell è quasi completo e la canalla (i bambini che scalano per raggiungere la cima) si prepara a compiere l’ultimo, delicato passaggio. E poi c’è il boato esplosivo che accompagna il gesto dell’aleta, quel momento magico in cui la torre è completata e i castellers alzano la mano in segno di vittoria.
Emozioni potenti si alternano: urla, abbracci, lacrime di gioia, e persino la tensione seguita a una caduta spaventosa.
Queste sensazioni sono difficili da tradurre in parole: si possono solo vivere, o forse raccontare attraverso qualche scatto fotografico.
El Concurs de Castells de Tarragona és una de les competicions més emblemàtiques i espectaculars del patrimoni cultural català. Se celebra cada dos anys a la Tarraco Arena Plaça, una arena circular que acull els millors grups de castellers provinents de Catalunya i, ocasionalment, d’altres regions.
En aquesta competició, les diverses colles castelleres s’enfronten per construir i completar torres humanes cada vegada més altes, complexes i estables. La creació d’aquestes estructures requereix força, equilibri, valentia i un profund treball en equip, elements que reflecteixen l’ànima de la cultura popular catalana.
Enguany, la celebració va tenir lloc els dies 6 i 7 d’octubre, i vaig tenir la inesperada fortuna d’assistir a aquest espectacle extraordinari. Gràcies a la Colla Jove de Barcelona, vaig tenir l’oportunitat de viure el Concurs com a protagonista, assaborint de prop les emocions, els moments de tensió i les mirades de qui, en aquella arena, es dedicava amb passió perquè la seva colla assolís el resultat esperat.
Les grades estaven plenes de gent preparada per animar els castellers. Malgrat la competició entre les colles i les rivalitats naturals, el que emergia amb força era el sentiment de comunitat i el respecte mutu.
Descriure el que passa a la Plaça no és senzill. Es percep el silenci reverencial quan el castell és gairebé complet i la canalla (els nens i nenes que escalen per arribar al cim) es prepara per fer l’últim i delicat pas. I després, hi ha el rugit explosiu que acompanya el gest de l’aleta, aquell moment màgic en què la torre es completa i els castellers aixequen la mà en senyal de victòria.
Emocions potents s’alternen: crits, abraçades, llàgrimes d’alegria i, fins i tot, la tensió que segueix una caiguda esgarrifosa.
Aquestes sensacions són difícils de traduir en paraules: només es poden viure o, potser, explicar a través d’alguna fotografia.
